Anar al gimnàs, deixar de fumar, apuntar-se a un curs d’anglès… Quina quantitat de propòsits s’han degut fer en els últims dies, sobretot des de Cap d’Any? Segurament moltíssims, però em pregunto quin percentatge d’èxit tenen passats dotze mesos.

Per a mi, el nou any comença quan s’acaba la Festa Major de les Borges i arriba la rutina imposada pel nou curs escolar. És llavors quan realment s’adopten els nous hàbits i hi ha un canvi real de mentalitat, més, fins i tot, que el canvi que suposa encetar un nou any. De fet, l’única cosa que canvia amb l’any nou són els preus dels bitllets del transport públic i les tarifes de la llum, el gas i l’aigua. I sempre ho fan a l’alça, és clar.

El que compta realment no és fer una llista de propòsits, sinó l’honesta voluntat de voler aconseguir-los. És cert que l’any passat molta gent va deixar de fumar, però s’ha de tenir en compte que la llei antitabac també hi va tenir la seva part d’ajuda.

Amb tot, a més del raïm i la llenceria de color vermell, la llista de propòsits s’ha convertit en una pràctica habitual en moltes famílies i ja se la pot considerar com una tradició més.