Fonts del govern han deixat caure la possibilitat de suprimir els consells comarcals per tal de retallar el cost de l’administració davant els greus problemes de tresoreria que afecten el conjunt del sector públic (darrere aquesta mesura, algú encara hi pot llegir una segona derivada diferida en el temps que consistiria en l’agregació de termes municipals). No cal dir que hi ha aspectes del funcionament de l’administració per millorar i avantatges laborals de determinats cossos de l’administració que vistos per una majoria de treballadors sonen a privilegi. Entre aquestes, per diverses raons (una trajectòria més curta, competències més inconcretes i menys fiscalitzades pel ciutadà, excessiva politització en alguns casos...) potser ha prestat a donar una imatge d’administració inespecífica i, en definitiva, prescindible. Tanmateix, en benefici seu cal dir que en comarques rurals el seu paper de suport a ajuntaments, sovint de micromunicipis, resulta útil i, per això, la seva desaparició resultaria negativa per als més petits. Catalunya és un país amb realitats diverses, molt urbà i també molt rural, i per això cal donar un tractament geogràfic d’acord amb aquesta diferència. Consells a l’àrea metropolitana i àrees més denses, potser no cal... A comarques interiors i de muntanya, més aviat sí, perquè una administració supralocal a la pràctica serveix per mancomunar serveis i generar economies d’escala. Els consells, a diferència d’una diputació o una eventual vegueria, presenten una escala més equilibrada i adequada a l’escala comarcal per repartir càrregues. I per mantenir la identitat dels pobles, que això també forma part d’una determinada estructura i concepció del país. Reestructurar els consells, adequar-los a un funcionament més àgil i obert? Prou que sí. Suprimir-los si, al darrere, s’ha d’acabar creant una nova subestructura per prestar serveis que no es poden deixar de fer? S’haurà perdut temps i energies.