Han passat molts segles des que el terme grec elaia va donar origen al llatí olea i esdevingués olivera, oli, i des que la paraula hebrea zait es transformés en àrab zaitun. Haurien hagut de transcórrer molts geners freds per tal que les àmfores d’oli s’acumulessin fins a formar la muntanya Testaccio de Roma. Havien passat molts segles des que aquella olivera havia fet brotar la deesa Palas Atenea; des que aquella coloma va volar de Fenícia al temple de Zeus, amb una rameta d’olivera al bec. Havien estat plantades moltes oliveres des que Ulisses en va tallar una per fer-se el seu tàlem nupcial. Havien rodat moltes pedres de molins, s’havien omplert moltes tremuges, s’havia decantat molt oli fins que va arribar a les nostres contrades de la mà dels fenicicis, l’any 1000 aC. Durant molt anys l’oli de les Garrigues ha estat considerat com un dels “millors del món”. Hi ha diferents factors que, combinats, determinen el caràcter i la qualitat d’un bon oli d’oliva. La varietat de l’oliva, l’arbequina. El clima, sec i àrid. La recol·lecció de les olives, l’habilitat en la mòlta i l’art del coupage. Però per damunt de tot hi ha el factor humà, el compromís en la feina, el cultiu dels nostres camps que, en definitiva, són el primer pas per assolir una màxima qualitat. Estem a les portes d’una nova edició de la Fira de l’Oli de les Borges Blanques que, s’emmarca dins un context econòmic molt difícil i complicat que afecta tots els sectors econòmics amb major o menor intensitat.

El conreu de l’olivera i el seu oli, sortosament –i no em complau el qualificatiu– estan de “moda”. Crec senzillament que estan on han d’estar, queda encara molta tasca per fer. La millora feta en aquest conreu que ha canviat més en 20 anys que en 20 segles, el reconeixement de les seves qualitats gustatives, culinàries, i els beneficis en la salut fan que el seu consum s’estengui cada cop per més països del món. Un dels atractius que té l’oli d’oliva és el gran ventall de matisos, com els vins, dels quals es diferencien les qualitats d’uns i altres. Hi ha restaurants que presenten com a entreteniments diferents olis, perquè puguis fer-ne un tast i preparar-te bé abans de l’àpat. És xocant que, en casos com aquest i d’altres, els de fora reconeixen i valoren molt més els nostres productes que la gent de casa nostra.

“Al país de la infantesa, hi ha il·lusions a les palpentes, somnis dibuixats a l’aire, promeses a les orelles. Al país que jo ara enyoro, hi guardo un tresor secret, un lligam que mai no es trenca, un amor que mai no es perd”.