Fa cosa d'un mes i mig, l'associació La Banqueta, de Juneda, va organitzar una xerrada informativa sobre la instal·lació d'una incineradora de biomassa al seu terme municipal. Fins aleshores, del projecte quasi que no se'n sabia res, i ha estat en aquestes darreres setmanes quan se n'ha començat a parlar arreu i a extendre-se'n la informació, generant partidaris i detractors.

Davant de les repercussions que la planta podria tenir i atès l'interés que suscita el tema, La Banqueta va plantejar la possibilitat d'organitzar una consulta popular a Juneda per copsar l'estat d'opinió de la població. Doncs heus aquí la sorpresa, quan a l'assemblea convocada per valorar-ho, es van aixecar vàries veus, les dels partidaris de la incineradora, en contra de la consulta.

Que hi hagi partidaris és molt normal, però que aquests siguin bel·ligerants amb la celebració d'una consulta popular, organitzada des la societat civil amb l'únic objectiu de fer aflorar totes les opinions possibles i conèixer millor l'estat d'opinió local, és realment preocupant. Que es vegi un referèndum, amb la informació prèvia que a què obliga, com una amenaça només pot entendre's des d'una falta alarmant de sentit democràtic i de ciutadania. Recordeu quin era el discurs de l'espanyolisme, encapçalat per La Falange, quan fa dos anys hi va haver l'onada de consultes sobre la independència? No es van dedicar a fer campanya pel no, o a ignorar el tema i abstenir-se, sinó a intentar prohibir, boicotejar i evitar les consultes. Unes consultes que també organitzava la societat civil i que tampoc eren vinculants. Doncs, per molt greu que em sàpigui, no sé trobar la diferència entre aquella estratègia i la de certs sectors junedencs -alcaldia inclosa-. Recordo que una de les notes positives amb què em vaig quedar fa dos anys va ser la participació de contraris a la independència anant a votar No. Van ser pocs, però d'una qualitat democràtica digníssima. Tant costa estar ara a la mateixa alçada?