No és la primera vegada que escric sobre aquest tema, ni molt probablement sigui l’última, malauradament, però és que l’estat d’algunes carreteres de la nostra comarca clama al cel. Ratllen el patetisme, per no parlar de tercermundisme.

La carretera de Cervià a les Borges Blanques, l’han marcat i remarcat un munt de vegades. S’han senyalitzat diferents trams que s’haurien d’ampliar o modificar..., però res de res, quatre pegats i avall, que fa baixada. La carretera, per dir-ne alguna cosa, de Cervià a Castelldans, clots i més clots. La cruïlla que va cap al Cogul venint de Castelldans, tres quarts del mateix. Del Cogul a Granyena hi ha més trams impracticables que decents. De Granyena a Torrebesses, directament cal parlar d’un camp de patates, però mal portat. Del Soleràs a la Granadella, tombs i més tombs. No m’estranya que aquesta zona s’utilitzi per formar part del campionat mundial de ral·lis.

En fi, reclamar la millora de les carreteres comarcals és una autèntica quimera i anar d’un costat a l’altre de les Garrigues, més o menys en línia recta, és una veritable proesa i una prova de foc, una cursa d’obstacles que algun cop es converteix en un autèntic risc personal.

Una situació greu de les nostres infraestructures terrestres que em fa sentir vergonya aliena. Sense anar més lluny, dissabte dia 4 de febrer, amb motiu d’unes jornades dedicades a la recuperació de la memòria històrica de la comarca a la població de la Granadella, venien una sèrie de ponents convidats d’arreu del país. Un d’ells va arribar fet una autèntica coca. Va necessitar 20 minuts per recuperar-se d’una espècie de malson. Per tornar sense patiments, li vam recomanar una altra ruta, evidentment que no passés per cap dels pobles de la comarca.

Sé, perfectament, que demanar la millora de les nostres carreteres, peça clau i fonamental per al desenvolupament de la comarca, a més d’aconseguir una bona connexió i cohesió de tots els garriguencs, és picar ferro fred, com tantes d’altres reivindicacions històriques de la comarca, si no hi ha un negoci econòmic pel mig, és clar.

Sé que la situació econòmica actual no presta per fer aquest tipus de reivindicacions, però al final ja no saps quan les has de fer. També és cert que alguns d’aquests trams de carreteres pateixen les intervencions de camions i màquines pesants que van i vénen amb motiu de la concentració parcel·lària o de les obres del canal Segarra-Garrigues. He de creure que, quan s’acabin aquests treballs, tindrem carreteres noves en els llocs d’afectació?

Tant de bo que algun dia els meus fills puguin anar a qualsevol lloc de la comarca amb unes carreteres com cal.