Salomó és el primer rei d’Israel de qui hi ha evidència històrica i arqueològica. Les boniques llegendes sobre el seu famós judici o de la visita de la reina de Saba ja són figues d’un altre paner, i no cal dir les de tots els personatges israelites anteriors, des d’Abraham fins a David, que la crítica moderna ha reduït a epònims amb els quals s’intenta donar historicitat a un castigat poble.

Dintre d’aquest conjunt de llegendes entra Jahvè, una més de les divinitats adorades aleshores pel poble jueu descoberta en l’expressió “Salomó permeté la idolatria”, que encobreix l’habitual politeisme del seu poble. La prosperitat del gran rei estava basada en la temporal decadència dels imperis egipci i babilònic, que permeté la seva existència. Però a la mort del gran i savi monarca les coses van començar a tòrcer-se. Moltes de les tribus del regne van començar a queixar-se dels impostos i del menyspreu que exercia el seu fill Roboam des de la capital, Jerusalem. La resposta del jove i orgullós rei va ser despectiva, i així el ressentiment s’accentuà.

Regnava aleshores a l’Egipte veí el faraó Sheshonk, de la XXII dinastia (segle X aC), decidit a fer sortir el seu país de l’ensopiment. I acollí, encantat de la vida, la visita del cabdill rebel, Jeroboam, estimulant-lo i facilitant la seva independència.

Resultat: de les dotze llegendàries tribus d’Israel, deu es van separar. El regne de Judà, al sud, restà a part, i ell mateix va ser envaït al poc per Sheshonk, que, com diu la dita, després d’haver dividit va vèncer. El famós temple de Jerusalem va ser saquejat i els seus tresors, entre els quals la famosa arca, es perderen per sempre. El regne del Nord i el del Sud van seguir des de llavors camins diferents.

Ve-t’ho ací, doncs, com l’orgull i la poca comprensió d’un governant va desfer una unió de segles. Ben mirat és una història força corrent, i és fàcil trobar-ne repeticions, si més no dels antecedents. I ben a prop.

El perill de buscar fora qui t’ajudi és que sovint es queda amb el teu sense permís. Però aquest no va ser el cas de Sheshonk respecte al regne separat; només va atacar l’egoista regne del Sud.

Cal buscar, doncs, amb precaució. Hi ha algun Sheshonk per ací?