Prou que ens guardarem de comparar Eurovegas amb qualsevol iniciativa impulsada a la comarca per desproporcionada que sigui. Evidentment, els 200.000 llocs de treball que promet el complex donarien per ocupar gairebé tot l’Aragó traient-ne la capital, i no és el cas (sembla que surt a raó d’un treballador per cada 1,2 m2, que no està malament). Però en el fons es tracta del mateix teorema pràctic: a) un promotor foraster procedent d’unes latituds més pròsperes; b) sedueix les autoritats locals a canvi d’un nombre de llocs de treball poc o molt inflat i d’altres prebendes que suposadament tindran un efecte escampat i multiplicador; c) la societat del territori es parteix entre els que es creuen la lletra del projecte i els que, escamats per ensulsides anteriors o perquè més enllà dels llocs de treball o una concreta suma de diners, valoren altres factors. En aquest darrer bloc s’hi afegeixen els que disposen d’un model de territori, a l’escala que sigui, en què el projecte salvador recentment arribat no encaixa o en contradiu les línies mestres.

Vegi’s a escala de país, l’exalçament per terra, mar i aire de l’actitud, l’excel·lència i els valors que encarna el Barça de Guardiola al món al costat de les actituds, els valors i les conseqüències que mostra al món un macrocasino, guarnit, això sí, amb unes quantes “sales de conferències”. A l’hort i a la vinya no s’hi pot ser, el vi a la bóta i la dona borratxa, repicar i anar a la processó, etc., són maneres distintes de dir que optar per A, a la llarga o a la curta, exclou B o bé C o bé D. I les administracions que dediquen esforços i energies a aquests grans projectes els deixen de dedicar a iniciatives més modestes però potser més realistes i proporcionades al territori i amb una reversió més horitzontal. Val per plantes de biomassa, per plantes de ciment, centrals eòliques i tants altres. El “què” no és la cosa. És la dimensió d’aquesta cosa, la seua proporció al territori, la distància del promotor i el beneficiari final i real. El “com”.