Fa unes setmanes sortia publicat en un reportatge en aquest periòdic: a les Garrigues, si prosperen tots els projectes previstos, generarem unes 14 vegades més d’energia que la que realment consumim. Ep, i tota renovable! És a dir, entre plaques solars fotovoltaiques, hidroelèctrica, biogàs, termosolar, biomassa i, sobretot, eòlica, ens podríem abastir sobradament, sense necessitat de nuclears ni ús de combustibles fòssils. Si, fins i tot d’aquest total, hi restem la central de biomassa (16.000 kW) i les hidroelèctriques (1.000 kW), que són les que encara no s’han començat a fer, la proporció producció-consum continuaria quasi igual de desmesurada.

Si, malgrat aquesta elevada generació, cada llar i cada consistori continua havent de captar l’energia de la xarxa general i pagant la llum a les grans elèctriques de sempre, aquí què falla? Com s’entén que, produint 14 vegades més del que ens cal, el sistema de consum continuï sent el de sempre? Doncs simplement falla que no tenim veu ni vot en tot el procés productiu. Hi posem els terrenys, sí, i l’aigua, però res més. Ni decidim on va l’electricitat, ni quanta n’hem de fer, ni com s’ha de distribuir. Ja ens poden vendre canvis de models, que les cireres les remenen els de sempre i tota la resta som simples espectadors.