Quan escric aquest article no sé quin seguiment tindrà la convocatòria de la vaga del dia 29 de març contra la reforma laboral. El que sí que sé és que hi ha molts motius per convocar-la. Els sindicats són avui els que han de vetllar i han de defensar els treballadors. Si no ho fan ells, qui ho farà? I si no utilitzen la vaga, com ho faran? La vaga és un dret fonamental, és l’instrument més important que tenen els treballadors per fer sentir la seva veu i les seves demandes.
L’actual situació pot anar a pitjor, ho veiem a Grècia. Les notícies recents són molt preocupants, ja que els nous contractes salarials inclouen reduccions salarials del 20% i el salari mínim interprofessional ha passat de 751 euros/mes a 500 euros, i el dels menors de 25 anys, a 400 euros. Això ha significat una caiguda en picat del consum i el tancament d’empreses. Aquest és el futur que nosaltres volem per a la nostra gent?

Els socialistes hem qualificat la reforma laboral presentada pel Govern del Partit Popular (PP) d’injusta per als treballadors i les treballadores perquè permet l’acomiadament lliure, la rebaixa del salari i la pèrdua de drets adquirits, ja que desapareixen, per exemple, moltes mesures relatives a la conciliació de la vida laboral i familiar i afecta el dret a la negociació col·lectiva. També és ineficaç, atès que en lloc d’activar l’economia i la creació d’ocupació estimula l’acomiadament i l’augment de l’atur i, finalment, vulnera drets constitucionals, com el dret al treball. Entrarem en un cercle viciós: menys ocupació, menys salaris, menys consum i, tornem-hi, més acomiadaments i més atur. Convergència i Unió ha donat suport a aquesta reforma i ens preguntem si aquest és el futur que vol per a Catalunya.

No s’hi val tampoc l’excusa que això ho demana la Unió Europea perquè el Tractat de Lisboa va marcar un full de ruta per al conjunt dels estats europeus, que aquesta reforma oblida de manera notòria i podem sospitar que de manera interessada. Contràriament al que planteja el Govern, nosaltres creiem que és absolutament necessari enfortir la concertació social i la negociació col·lectiva que formen part del model social europeu; només amb el diàleg i el pacte social podem anar endavant. Aquesta reforma ataca també convenis internacionals de l’Organització Internacional del Treball en matèria de dret al treball i d’acció sindical en l’empresa i negociació col·lectiva, ratificats per l’Estat espanyol i vigents avui en el seu territori. Els socialistes no volem anar per aquest camí.