“No m’enviïs el teu currículum, ja et buscaré a Google”.

Per als que busquem feina, això no és nou. Avui, les empreses que seleccionen personal rastregen les xarxes socials per veure quin comportament té cada individu i sovint prejutgen en funció d’allò que hi troben.

No dic que el CV convencional ja no serveixi. No fa nosa tenir-ne un guardat al calaix, a punt per a qualsevol situació. Però hem de ser conscients que el nostre comportament a la xarxa pot ser més revelador que el millor dels currículums.

Des de l’èxit de les xarxes 2.0, cal ser caut a l’hora de penjar a Internet certa informació o fotografies personals. Cal pensar-s’ho dues vegades, perquè la nostra reputació hi estarà supeditada a l’hora de trobar una feina.

També és cert que aquestes xarxes tenen un doble vessant: existeixen eines que ens permeten mantenir la privacitat, i cal usar-les intel·ligentment.

Hem de ser prou llestos i utilitzar les possibilitats de les xarxes socials en benefici propi. Hem de saber crear una imatge de nosaltres que, en lloc de perjudicar-nos, jugui al nostre favor a l’hora d’afrontar una entrevista de feina.