El CEIP d’Arbeca ha posat en marxa una iniciativa que no pot passar inadvertida pels responsables escolars i, fins i tot, pels responsables municipals dels pobles veïns. Ha establert la norma d’acudir al col·legi a peu o en bicicleta un dia al mes, tanmateix amb la idea de no deixar-ho en una anècdota i ampliar-ho a més dies. El cert és que no n’hi ha per menys. Vist des d’uns quants punts de vista, els saraus de trànsit que es munten a les entrades dels col·legis a les hores d’entrada i sortida són inèdits i, sobretot, poc educatius, en el sentit que mostren als infants un determinat camí a seguir: recurs al cotxe pels afers més mínims i des del primer moment, sedentarisme, consum irracional, absència absoluta de consciència ambiental i la pèrdua d’una magnífica oportunitat per gaudir del temps que separa l’obligació de tornar a casa amb amics, pares o acompanyants diversos i, en el fons, de socialització amb les persones i l’entorn. A l’ús excessiu o inadequat del vehicle privat encara li penja una altra derivada com és la contribució a la sensació d’inseguretat que genera als carrers i que és, amb diferència, el factor clau que veta la presència dels nens a l’espai públic, per molta senyalització o elements de pacificació que s’hi implantin. És evident que això no és una regla immutable i que un dia de pluja, un dia de pressa o a partir d’una certa distància de l’habitatge familiar, l’ús del cotxe es justifica per si mateix. Però d’aquí a ser la norma universal, que gairebé s’acaba materialitzant en galdosos embussos en un entorn que tenim per presumptament rural, no és “normal” (entenent per “normal” allò que és de sentit comú). A Arbeca, que han demostrat que això d’Escola Verda no és una simple etiqueta per fer punts, han tingut la visió i la valentia de passar al davant. Ara cal esperar que el sentit comú apel·li a la consciència d’algú altre, pares, mares o centres.