Si no fos per la posta de sol prop de les vinyes, diria que La vinya dels artistes de Mas Blanch i Jové és un acte pretensiós per a una gent i un paisatge, el de les Garrigues, de vegades obtusament auster. El maridatge proposat pel celler supera amb escreix el maridatge aconseguit pel dia a dia de dilluns a dissabte. Només s’hi aproxima el diumenge, i tot just a l’hora del vermut.

Probablement, La vinya dels artistes és el que hauria pogut ser i mai no serà la comarca: un sentiment de bon gust, un pèl ebri (els de pagès som gent que tendim cap al “mai és massa” quan es cosa de tots). Unes Garrigues esplèndides. Mudades. Ufanoses de tot allò que les envolta i les fa úniques... Però són massa anys de misèria. I la misèria porta misèria. Ens hem deixat enganyar. Ens han fet creure que no som. Ens han pres la consciència.

Si no fos per la posta de sol prop de les vinyes, La vinya dels artistes seria un conjur tacat de modernisme en ple segle XXI. Un alter ego tronat que no fa joc amb la comarca. Un exemple de desmesura...

Però hi haurà posta de sol. I La vinya dels artistes tornarà a ser far del que correspondria a una terra rica i plena. Conscient d’un cel d’oportunitats i tocant de peus a terra amb les espardenyes calçades.