L’estudi econòmic comparatiu entre el rescat del peatge i la construcció d’una nova autovia per al tram Lleida- Montblanc ha caigut en terreny adobat. La crisi econòmica descarta les opcions cares i ja no cal dir aquelles que són desorbitades. Però és que, a més a més, obliga a actuar i a centrar les energies en allò que pot generar oportunitats i nova economia. I en aquest sentit, és una aposta determinant obrir les Garrigues, i en general les comarques de Lleida, al tràfic marítim i, tal vegada, al tan reclamat corredor mediterrani, en tant que potència agroalimentària exportadora de primer ordre. Les raons econòmiques són poderoses i ho seran més i més, perquè el diferencial econòmic entre l’alternativa de l’alliberament del peatge i l’opció de fer una autovia s’anirà eixamplant cada any a mesura que ens atansem a la fi de la concessió, l’any 2021. No obstant això, l’única pròrroga de què ha estat objecte el tram en qüestió fou el 1998, en un clima de secretisme absolut sobre la qüestió que de ben segur no serà ara el cas. I si llavors la infraestructura estava amortitzada des de ja feia molts anys, d’aquí a nou anys la xifra serà d’escàndol. Ara bé, hi ha un munt de raons addicionals que donen sentit a l’opció barata. Primerament, el fet de pensar en lògica racional i/o europea, és a dir, no duplicar una via d’alta capacitat gairebé en paral.lel quan la ja existent funciona a una quarta part del seu potencial. Però també per la ferida ambiental que suposaria a dues comarques ja molt castigades pel pas de grans infraestructures. I cal no oblidar el calvari que suposa per al territori el fet d’haver de suportar cinc o sis anys d’obres, talls de camins i molèsties de tota índole. Cal felicitar a l’Ateneu Popular Garriguenc i a Conca 22 per aquesta iniciativa que arrenca de baix però que, més aviat o més tard, està cridada a ser defensada des de dalt i al marge de colors.