El passat divendres va tenir lloc a Castelldans una xerrada informativa de la plataforma “Garrigues per la defensa del territori”. Motius per defensar-la no en falten: la salut dels que vivim prop de la vall de Miravall, el medi ambient de la zona, els interessos polítics que hi ha darrere el projecte, els beneficis que generarà i on aniran a parar... Però a banda que qui s’embutxacarà gran part de beneficis serà una multinacional que inverteix, entre d’altres, en armes, va ser trist constatar que la majoria de jovent de Castelldans havia preferit quedar-se al bar. Puc entendre que moure’s per causes que són llunyanes ens costi o que demanar un canvi de sistema ens sembli massa complicat. Però l’espai que ocupa l’horitzó del poble no em sembla llunyà, i el que es demana és clar i directe. No sé si és veritat allò que el jovent d’avui en dia ja no valorem res. Potser ens hem cregut que no podem canviar decisions que es prenen més amunt. Potser pensem que és als polítics (i als que mouen munts de diners) a qui correspon fer i desfer. O potser tots teníem alguna cosa molt més important per fer aquell vespre.