Aquesta setmana ha estat notícia l’estudi que hem presentat, conjuntament amb el col·lectiu Conca22 de la Conca de Barberà, sobre la comparació de costos entre construir l’autovia A-27 entre Montblanc i Lleida o alliberar el peatge en el mateix tram. Tot i que aquesta part de l’autovia no està prevista en els pressupostos generals de l’estat d’aquest any –i tot fa preveure que tampoc als de l’any que ve ni l’altre–, el que no podem fer és restar de braços plegats i no fer res, perquè la necessitat de connexió amb el port de Tarragona, el port natural de Ponent, continua sent una necessitat, i més si el corredor mediterrani arriba a ser una realitat.

Necessitem, per tant, una via d’alta capacitat entre les comarques de Lleida i les del Camp de Tarragona. I la tenim: l’autopista AP-2, una autopista que sempre ha estat infrautilitzada (i més encara després de la posada en servei total de l’autovia A-2), pràcticament buida. Segons dades oficials, per l’autopista hi passen uns 11.000 vehicles al dia, els mateixos que per la N-240, però amb la diferència que la primera té una capacitat per a 40.000 i la segona només per a 18.000. Tots sabem la intensitat del trànsit a la N-240 i els problemes i accidents que se’n deriven.

Clama al cel, per tant, quina és l’opció més racional, i més si tenim en compte que construir l’autovia costaria molts més diners que alliberar el peatge –cosa que es podria fer demà mateix si volguéssim–, mentre que l’autovia vés a saber els anys que tardaria, només cal veure l’empantanegament en què es troba al tram entre Tarragona i Montblanc. Des d’aquí, doncs, fem una crida a tots els agents del territori per assolir un consens i una posició de força que aposti, ni més ni menys, per la racionalitat.