Confesso que sóc d’aquelles persones que encara creuen que la dècada passada és la dels anys 90. La veig propera, gens llunyana en el temps. No tinc la sensació que hagin passat dotze anys des de la fi d’aquella gloriosa dècada.

Tot el contrari d’allò que em passa amb SomGarrigues: també són dotze els anys que fa que aquesta publicació va sortir a la llum i jo tinc la sensació que és un quinzenal que sempre hi ha sigut i que fa anys i panys que existeix.

Precisament és per això que SomGarrigues ha tornat a guanyar el Premi Tasis-Torrent a la millor publicació o iniciativa, “per haver-se consolidat com una publicació molt ben feta i que és la referència informativa a la comarca”, segons el jurat de la XXXI edició dels Premis de Comunicació Local.

Realment, no és fàcil aconseguir formar part del quotidià dels garriguencs i garriguenques d’una forma tan escandalosament imprescindible com ho ha fet el Som, i encara més des que també existeix la seva versió digital i és present a les xarxes socials.

Des d’aquí, vull donar l’enhorabona a tots aquells que, dia a dia, fan que aquest diari sigui possible.