Què fa que un o una jove decideixi marxar del seu poble d’origen? Què fa que retorni? I finalment, quins són els factors d’atracció que fan que –cada vegada més– joves que no tenen un origen rural s’hi implantin?

Existeixen àmbits que són clau, i on recau la manca d’atracció que senten els joves cap a les zones rurals: les carències en treball, habitatge i mobilitat obligada són barreres molt difícils de saltar. Cal dir que sí, que hi ha joves, solters o en parella, que s’instal·len en els nostres pobles per escapar de la vida estressant de la ciutat. Aquests utilitzen els pobles com a dormitoris i es traslladen diàriament a les zones urbanes per treballar.

Cal acabar amb la representació social d’allò rural, agrari, propi de fa 50 anys. Les zones rurals requereixen un relleu generacional, una joventut formada, professional i emprenedora que dinamitzi econòmicament i socialment les zones rurals. Estem en un moment crític on sembla que el concepte de desenvolupament ha de canviar de rol. És necessari incentivar el retorn del capital humà més preuat per al desenvolupament del món rural català, que són els joves.

El món rural ha de ser atractiu, mostrar-se viu i dinàmic, econòmicament i socialment, en sintonia amb els valors agraris, naturals i paisatgístics que el caracteritzen. Fomentar l’arrelament dels i de les joves al món rural és la clau per a l’equilibri territorial.