En les darreres setmanes, per motius ben desgraciats, estem assistint a un fet poc habitual: posar tothom d’acord en una cosa, la necessitat de solucionar l’alta sinistralitat de la carretera N-240, especialment al seu pas per Juneda. El problema és clar i està assenyalat de fa temps; ara toca buscar el remei. I tenim tres opcions possibles: construir rotondes (Juneda en reclama quatre), alliberar el peatge de l’autopista o millorar el transport públic, especialment el tren.

La primera disminuiria molt la velocitat de pas en aquest tram i evitaria força col·lisions, però no disminuiria el volum de trànsit. De fet, al reduir la velocitat, probablement augmentaria la densitat de vehicles en una carretera que avui en suporta 11.000 al dia i que està al nivell 4 dels 6 amb què treballen els urbanistes, sent el 6 el col·lapse.
La segona, alliberar el peatge, no faria disminuir la velocitat de la N-240, però sí, i molt, el volum de vehicles, ja que aquesta via quedaria només per al trànsit local i no, com ara, que hi passa tota la circulació entre la costa, Lleida i l’Aragó.

La tercera, millorar les freqüències del tren, tampoc disminuiria la velocitat de la N-240, però sí que trauria també molts vehicles de la carretera, tenint en compte les dificultats d’aparcament que avui per avui ofereix Lleida. A més, la de Juneda és de les poques estacions de ferrocarril que queden a tocar del nucli urbà.

Òbviament, cap d’aquestes tres opcions és incompatible amb les altres, però amb aquesta crisi que ens ofega, el més probable és que no puguem aspirar al paquet sencer. Posats a triar, doncs, seria bo prioritzar aquelles que aportin solucions més duradores en el temps. Amb dues rotondes (potser no en cal quatre) com a mesura immediata i una de les altres dues opcions com a mesura per buidar la N-240, crec que podríem donar l’assumpte per resolt. Fàcil no ho és, però cal treballar-hi de valent tots plegats.