Són dies de clams per a la construcció d’un nou estat, el nostre. Aquesta és la voluntat cada cop més majoritària entre la societat catalana, i des de l’Ateneu no podem fer altra cosa que felicitar-nos per l’extensió social d’aquesta voluntat, per la qual sempre hem intentat treballar.

Aquest full de ruta ens fa coincidir amb àmplies capes de la població, però tampoc no ens ha de fer confondre: una cosa és remar junts per l’assoliment de l’estat propi i una altra és remar junts per un determinat model de desenvolupament. O, el que és el mateix, una cosa és construir un país, tasca on ens trobarem, i una altra és haver de compartir quin tipus de país volem.

Per posar un exemple proper: la vall de Miravall, entre els termes de Juneda, Castelldans i les Borges Blanques. D’un temps ençà, ha passat de vall fèrtil a polígon a l’ombra. Tractament de purins, subestació elèctrica, plaques solars, central termosolar, fàbrica de derivats de l’oli, autopista i tren d’alta velocitat. Això és el que ja hi ha avui, en pocs quilòmetres quadrats; però aquesta massificació d’instal·lacions industrials encara es pot intensificar si s’acaba fent la central de biomassa i l’ampliació de la fàbrica d’olis, que ara es veu que podrà passar de cremar 20.000 tones anuals a 170.000!

Si prenem la vall de Miravall com a mostra del país, està clar que aquest no és el nostre camí. Treballarem incansablement per la llibertat nacional, sí, però treballarem igualment, amb les mateixes forces, per convèncer que aquest país ens l’estimem tant que el volem sa, net i sostenible, per tal que duri anys i panys, per llegar-lo als nostres néts en les millors condicions possibles.