Les festes nadalenques ja són aquí. Els infants les esperen amb il·lusió, són dies de màgia i de regals. Els adults també les esperem, per si arriba algun regal... Es preparen bons i abundants àpats, decorem les nostres llars, ens retrobem amb la família al voltant d’una bona taula i encara que diguem que no, tots ens tornem consumidors compulsius.

A mi m’agradava el Nadal, aquesta sensació de màgia, desig i consumisme, el retrobem familiar i, perquè no dir-ho, els regals omplien d’alegria. Ara no. Quan a la taula hi falta algú, algú que ha marxat sense motiu; quan hi ha una cadira, o dos, buides; quan les rialles i l’alegria d’aquests dies es converteixen en llàgrimes, records, emocions i enyorament; quan dia rere dia et preguntes per què...

Després t’adones que aquestes festes no tenen tant sentit, si no fos pels infants que et contagien la màgia i la innocència. De totes maneres, us desitjo que passeu unes Bones Festes.