Diumenge passat vam projectar a l’Ateneu el documental Interior de paisatge, emès recentment a TV3 i que exposa com, arran d’uns projectes per instal·lar parcs eòlics a la serra del Montsant, va començar a sorgir a la comarca la consciència de preservar els seus valors intrínsecs i definir un full de ruta compartit entre la majoria d’agents comarcals. Això passava fa uns anys aquí a la vora, i els resultats són a la vista. Una comarca que, tot i estar contínuament en procés, ha decidit no només allò que no volia ser, sinó, sobretot, allò que volia ser.

Les comparacions amb les Garrigues són inevitables; per proximitat i per factors objectius. Si partíem del mateix punt (socio-econòmic, cultural, comunicatiu, patrimonial), per què no hem recorregut camins paral·lels? És cert que allà hi ha factors simbòlics de cohesió molt forts, com la serra del Montsant, però els ha calgut alguna cosa més. I aquesta ha estat el consens entre ajuntaments, consell comarcal, denominacions d’origen, sectors productius, associacions, sector turístic, etc. per defensar, tots a l’una, la idea que al Priorat s’hi pot viure amb el que hi ha i el que s’ha fet tota la vida.

A les Garrigues també en tenim, de gent, que té clar això. Algunes entitats, algunes plataformes, alguns alcaldes i algun empresari. Molts altres, en canvi, creuen que el benestar vindrà per grans inversions foranes i a costa del medi, per la magnanimitat de multinacionals i per grans infraestructures transformadores. Es tracta de convèncer-los, perquè si no, cada dia que passa estarem més lluny del Priorat i més a prop de la Terra Alta.