Una organització empresarial d’oci nocturn ha denunciat una festa de Carnaval que havia muntat Jovent Junedenc bàsicament adreçat als joves del poble i, com a molt, per als joves dels pobles veïns. No és el primer cop que això passa. Fa quatre anys, arran de la tràgica nit de Cap d’Any del 2008 a les Borges, una altra organització va personar-se directament com a acusació en contra de l’organitzador, que en aquell cas era l’ajuntament.

És evident que tothom té dret a defensar els seus interessos corporatius, com també ho és que qualsevol esdeveniment que sorgeixi de l’impuls ciutadà o municipal ha de garantir una sèrie de mesures de seguretat. Ara bé, no és coherent exigir les mateixes normatives a un ajuntament de 4.000, 1.500 o 300 habitants o a una associació juvenil que puntualment organitzen una festa popular per fomentar la vida al poble i que el jovent hi romangui en determinades dates assenyalades, que a una instal·lació que funciona regularment i amb un indiscutible ànim de lucre.

Primer perquè, mirat estrictament des del punt de vista econòmic, les bases imposables són molt diferents. Seria com demanar els mateixos requeriments a una granja de 3.000 porcs que a una de 100, o encara menys, a algú que cria mitja dotzena de porcs al corral de casa. A aquests últims els cal demanar una higiene sanitària bàsica, però no els requeriments que té una gran instal·lació porcina. La llei d’activitats oportunament fa aquesta diferència i ho fan moltes altres normatives a l’hora de determinar l’epígraf d’una activitat en funció de la seua dimensió relativa.

I, en segon lloc, perquè entre les funcions dels ajuntaments i en l’essència i l’esperit de les associacions locals en el seu àmbit d’acció específic es troba el fet d’organitzar festes populars i promoure la relació i els vincles entre les persones del mateix municipi. No cal dir que aquest és un indicador de la vitalitat d’un poble i, per res, s’hi ha de voler renunciar.