Hi ha aspectes amb què ens hem discutit, i ens discutirem, amb els nostres ajuntaments o amb el nostre Consell Comarcal. És lògic, i fins i tot higiènicament democràtic, que a vegades es produeixin tensions entre societat civil i institucions. Demostra que la gent és viva i que la política és activa.

Això no treu, però, que hi hagi altres aspectes en què el vaixell és un de sol i, per tant, cal que tots remem en la mateixa direcció. I un d’aquests és la legitimitat dels nostres polítics a l’hora de prendre decisions que s’acorden amb el sentiment majoritari de la població a qui representen. I si alguna cosa s’ha demostrat unànime en els darrers temps a les Garrigues és l’adscripció al procés d’alliberament nacional que estem vivint. I quan els ajuntaments aproven mocions en aquest sentit o quan no tenen penjada una bandera que ningú reclama i que, és més, ens és aliena i sovint hostil, hem d’estar amb ells, hem de fer-los notar que darrere tenen tota una comarca que, en aquest sentit, s’hi sent representada.

En el difícil camí d’aquest procés, segurament les diverses sensibilitats toparan en moltes ocasions, però almenys en el terreny simbòlic de les banderes, aquí no hi ha debat possible.
No obstant això, no és només de símbols la cosa, sinó que impugnar un acord de ple, com ha fet l’Estat amb el de Cervià, és una qüestió de principis democràtics elementals.