No sé què ho fa que les dones, quan van a la carnisseria, tenen per costum improvisar la comanda sobre la marxa com per allargar la tanda. Això és motiu perquè els que ens esperem establim conversa de coses. Coses del poble, de la comarca. L’altre dia conversàvem sobre si l’alcalde i l’equip de govern d’un poble és millor que un altre. I fruit d’això proposo reflexionar sobre qui és millor alcalde: el que és acusat d’immobilisme o el de curta volada, que s’ha fixat un projecte entre claudàtors (és a dir, claudàtor d’obertura quan ell entra a exercir el càrrec i claudàtor de tancament quan acaba les funcions)? Al meu entendre ni un ni l’altre fan gaire favor al poble.

Per una banda, el que es passa un, dos i fins a més legislatures escalfant la cadira és evident que a part de no aportar valor fa perdre el temps. Per l’altra, el que executa un projecte a curt termini aconsegueix hipotecar el futur del poble, perquè en el fons, no hi ha projecte al darrere. Llavors, probablement seria convenient replantejar-se el model.

És urgent que la gent jove amb visió a llarg termini porti les regnes del govern dels pobles de les Garrigues. I una vegada al capdavant, cal que obrin pas orientat a una finalitat clara, que s’anirà assolint de mica en mica a mesura que s’assoleixin objectius a curt i a mitjà termini. I molt important: l’equip de govern ha de ser al poder poc temps, i ha de cedir relleu a una nova generació que treballi, com l’anterior, cap al mateix horitzó. Els pobles han de recuperar el seu rumb. Ara no en tenen, més enllà de l’anar fent.