Allò que pot semblar un simple arranjament d’una pista que uneix dos municipis com qualssevol altres, en el cas de l’Albagés i Cervià pot suposar quelcom més, amb efectes sobre el conjunt de la comarca i la seua vertebració viària.

Que des del cor de la comarca com és l’Albagés, que actualment ja està ben connectat amb l’eix Castelldans-les Borges, existeixi una bona sortida cap a l’est que el posi en contacte amb Cervià, l’Albi i Vinaixa, activa de cop i volta, amb una petita actuació en uns pocs quilòmetres, tot un flux circulatori nord-sud i est-oest que contribuiria a alleujar els dèficits d’accés i comunicacions que han patit històricament les Garrigues.

Amb l’actuació que s’està duent a terme actualment, però, no n’hi ha prou. D’una banda, perquè aquesta via requeriria un ferm de més qualitat i més seguretat que un reg asfàltic, ja que la seua amplada pot donar peu a velocitats elevades i, en conseqüència, a accidents no desitjats. De l’altra, perquè cal acabar, sigui com sigui, els 2,5 km que restaran pendents fins a connectar amb Cervià, sense els quals es perd bona part del sentit de la connexió.

I, finalment, per tal que tota la jugada acabés de ser útil per al territori, seria molt positiu que s’assolís l’alliberament del peatge de l’autopista AP-2, tal com reclamen cada vegada més entitats i institucions, tant de les Garrigues com de la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona. Que una via tan cabdal, avui infrautilitzada i amortitzada, com la que posa en contacte l’interior del país, el rebost de Catalunya, amb la costa tarragonina i el seu port sigui accessible pel conjunt de la població sense penalitzacions suposaria un impacte enorme per a l’economia de Ponent en general i, de retruc, per a les comunicacions internes de les Garrigues.