Joan Segura ha celebrat 20 anys com a president de la Denominació d’Origen Les Garrigues. Es tracta d’un lideratge indiscutible que, això no obstant, apunta algunes ombres en un sector que encara ara és la columna vertebral de la comarca, i per això conté un plus de responsabilitat.

En primer lloc, Segura, que va heretar una DO en la qual pràcticament hi havia representat tot el sector, ha passat a representar amb prou feines un 50% de la producció a causa de les contínues baixes al llarg del seu mandat. No s’ha sabut bastir complicitats amb les sensibilitats diverses i lògiques en un àmbit territorialment tan gran i, paradoxalment, han estat cooperatives i molins de les Garrigues els qui s’han apartat en major nombre de l’organització. És força trist que en un mercat globalitzat com l’actual, la representativitat de l’oli a les Garrigues estigui més fragmentada que mai.

En segon lloc, s’ha de reconèixer que tot i ser, amb avantatge i de forma pionera, la primera DOP de l’oli de l’Estat, no s’ha sabut mantenir el nivell de notorietat i renom que tenia al seu moment, i altres etiquetes DOP pròximes que partien de més enrere han sabut posicionar i reforçar la seua marca per davant. I encara bo que al seu dia no va prosperar el Centre Català de l’Oli a Reus, perquè a hores d’ara, aquest sorpasso seria més evident encara.

I, finalment, sent una qüestió no exactament procedimental però sí simbòlica, no podem estar precisament massa orgullosos de ser l’única indicació geogràfica de l’Estat que té la seua seu administrativa fora de l’àrea territorial que promociona, la qual cosa no deixa d’indicar algun estrany recel que té poc a veure amb l’economia.

En definitiva, es pot dir que en els darrers 20 anys no sols no s’ha aprofitat per fer un pas endavant, sinó que la DO ha cedit posicions i s’arriba a un context de crisi més afeblits que ara fa 35 anys, el 1977, quan alguns visionaris van saber engegar un projecte inclusiu i il·lusionador.