Lo primer dissabte de maig lo bar de la Societat de Llardecans va viure una vetllada celta de la mà de Lauzeta, un conjunt musical de les terres de ponent format per Núria Garcia i Joan Baró. A banda de passar una vetllada entranyable em fa fer pensar que aquells pobles que van impregnar valor, independència i un punt d’arrogància a les seves tradicions han romàs en el temps. Quants herois, guerrers i romàntics filen les històries gairebé mitològiques de la cultura celta? A cabassos. I voleu dir que aquí no en teníem, d’herois? Em fa l’efecte que sí.

Només que haguéssim tingut un pessic de l’autoestima d’aquelles nacions que habitaven l’arc que va des de Galícia fins a Escòcia, potser algun grup de fora emularia cançons de taverna pròpies del secà. Cançons que explicarien les ventures i desventures d’algun heroi quotidià. És veritat, l’oli no embriaga com ho fa el whisky. Però sí que teníem vi. I temps enrere, quan lo vi anava coll avall, es veu que acabaves fent la mateixa cara de celta que fan ells. Ara, en canvi, a tot arreu hi posen filtres.