Fa anys, un cop acabats els estudis, tocava treballar com a becari: fer les tasques que ningú volia fer i no protestar per cobrar poc o res. A canvi, experiència i la possibilitat d’un contracte laboral. Avui, els becaris ja no són estudiants acabats de sortir de la facultat, sinó que tenen experiència i educació superior. La majoria ja no fan tasques de principiant, sinó que comparteixen responsabilitats amb la resta de l’equip. Els drets i el sou, però, continuen sent de becari i la possibilitat d’un contracte és cada cop més improbable.

Aquesta és la versió afortunada d’una gran part de joves. Altres han marxat i altres han fet ús d’aquells contactes que ara són més útils que mai. També n’hi ha, per sort, que tenen una bona i merescuda feina. Tots plegats representen poc més del 40% de la nostra joventut. La resta, més de 900.000, no tenen feina. La taxa d’atur juvenil supera ja el 57%, una xifra que continua enfilant-se, no pas per manca de mèrits, sinó per falta d’oportunitats.