De vegades penso que els catalans som capaços de fer-nos un nus amb el propi melic. Però què passa ara amb els sometents? Per què aquest enrenou? On és el problema? El Parlament de Catalunya pot aprovar el que vulgui, però ningú podrà prohibir que els particulars tinguin cura de les seves propietats. I si ho volen fer cadascú pel seu costat o en grup, doncs tampoc ho podrà impedir. Només faltaria! Si el món encara no s’ha tornat boig del tot, em sembla que el problema no és la gent honrada, sinó els lladres, oi? I sí, certament, hi ha massa “urbanita” que desconeix la realitat de les zones rurals.

Si una persona es blinda la porta de casa seva, per quins set sous una persona no pot vigilar les seves propietats que estan a cel ras? És evident que no hi pot haver un mosso d’esquadra a cada finca rústica. Ni hi ha de ser ni, d’altra banda, es pot pagar. Per tant, observar, vigilar i estar “emetent” i, si cal, passar informació als agents de seguretat és una bona mesura que ha aconseguit disminuir els delictes a les poblacions, per exemple, de les comarques del Segrià. I que ningú es confongui.En cap moment els pagesos volen fer de policies, una tasca que no els pertoca, com tampoc no es demana que facin de mestres als voluntaris que ajuden els escolars a creuar un carrer.

Per tant, per què tant donar voltes a un tema que només té un problema i és la paraula que els identifica: sometents? Un mot que actualment res té a veure amb aquella antiga organització de gent armada no professional. Ja ho sabem, que són els mossos d’esquadra i no els particulars a qui pertoca el manteniment de la seguretat, però no els sembla que, si veig un lladre robant o algú sospitós, també jo mateixa, com a ciutadana, tinc tot el deure d’informar? Oi que tinc tot el dret a vigilar les meves propietats? Oi que tenim clar que el problema és el lladre i no la víctima? I doncs, on és el problema? Però si fins i tot t’ho recomanen al metro i els aeroports: “Senyors i senyores passatgers, preguem que tinguin cura de les seves pertinences”. Doncs això mateix, es diguin o no es diguin sometents.