Som-hi altre cop. La mateixa lectora de la qual vaig parlar en un altre article torna: “Diu bé que la Constitució (les “normes” a les quals al·ludeix) va ser aprovada per Espanya, no per Catalunya. Però el cas és que a Catalunya va aconseguir també una majoria aixafadora. No creu que aquest fet també la justifica per als catalans?”
Podria contestar molt fàcilment: el referèndum és de 1978, i la gran majoria dels catalans actuals no estaven encara en edat de votar; tenen tot el dret a voler decidir per ells mateixos, no d’acord amb allò que els va servir en safata una altra generació. Però hi ha quelcom més profund: Si a casa nostra s’hagués rebutjat la Constitució, s’hauria deixat d’aplicar aquesta a Catalunya? No, sens dubte. Pensem que al 1986 es va fer un altre referèndum sobre la pertinença a l’OTAN, i a Catalunya va guanyar el NO. El cas és que, al 2013, som a l’OTAN.
No ens confonguem: la Constitució es va votar en territori de l’Estat espanyol, no específicament a Catalunya, sinó només en tant que en formava (i encara en forma) part. Val, doncs, per a l’Estat espanyol, i no li busquem més significat del que té. Segons el sil·logisme que alguns plantegen, resulta que si surt que SÍ, és que sí, i si surt que NO, també és que sí. Li estranya que em resisteixi a jugar a aquest joc?
No ens enganyem. Si una colònia es vol independitzar, ho ha de fer, per definició, saltant-se les lleis de la metròpoli que l’ofega. Així va ser amb tot Sud-amèrica fa dos-cents anys, així amb Àsia en fa seixanta. Només a l’Àfrica les potències europees, que ja havien reflexionat, van atorgar unes independències, algunes després d’haver-se endut fins i tot les màquines d’escriure de l’antiga colònia.
L’Espanya del 2013 no està per a aquestes modernitats del 1960. Continua en la mateixa actitud que el XIX, quan es varen independitzar els països sud-americans i Cuba. I si un dia s’assoleix la independència, intentarà endur-se també les màquines d’escriure, que en aquest cas ens hem guanyat nosaltres. Cal estar preparat. De fet, ja fa temps que en un acudit deia un espanyol de pro: “Si os hacéis independientes, tendréis que pasarnos una pensión adecuada.” No ens enganyem, així ho veuen.