Opinió

Editorial

Un camí, dues comarques

El darrer diumenge d’agost tindrà lloc, per cinquè any, la travessa les Borges- Montblanc, que combrega mig miler, pel cap baix, d’excursionistes per transitar per diferents camins que enllacen aquestes dues capitals de comarca, i en definitiva les dues comarques i els diferents pobles per on passa.

D’una manera semblant al que fa la Marxa Ecològica i per la Pau entre Arbeca i Belianes (que per cert, l’any vinent farà 30 anys) entre les Garrigues i l’Urgell, la travessa que organitza el Centre Excursionista les Borges-Garrigues –enguany amb el subtítol d’un dels seus fundadors, Memorial Ramon Martí recentment traspassat–, serveix de pretext per plantejar la idoneïtat de girar la vista cap a les comarques de Tarragona.

Certament, els pobles de la comarca més allevantats (Vinaixa, Tarrés, l’Albi...) històricament han tingut relació de tota mena amb aquell sector, i no només aquells. Per raó d’estudis, pel fet de pertànyer al bisbat de Tarragona, per la facilitat del tren regional, etc., altres pobles més centrals de la comarca, inclòs les Borges, havien enregistrat una certa tendència cap al litoral. Vegeu si no per on penetra el moviment cooperatiu a Lleida a principis del segle XX.

Tanmateix, el pes dels límits administratius s’ha anat sobreposant més i més sobre l’espontaneïtat original i, no cal dir, la generalització del vehicle privat, que ha trastornat les distàncies reals i –per què no dir-ho– també la puixança de Lleida, que s’ha convertit en una gran capital amb tirada.

En tot cas, la travessa ens recorda l’existència d’un veïnatge amb el qual, per qüestions de mida i interessos, tenim molt per compartir i sinergies per generar. Sense anar més lluny, el rescat del peatge de l’autopista, que incrementaria en gran manera les oportunitats dels territoris que se situen a l’ombra d’aquest eix d’altes prestacions i, al seu torn, alliberaria gran part del trànsit de la carretera N-240 per convertir-la en una via d’ús local o intercomarcal.