Catalunya és una nació que té una de les banderes més antigues del món utilitzada de manera ininterrompuda durant mil anys. La nostra senyera, al marge del seu origen més o menys legendari, ha estat reconeguda, valorada i defensada per la majoria dels catalans durant segles, essent el símbol i referent indiscutible del nostre país arreu del planeta.

En el passat ha tingut èpoques difícils i altres més glorioses i les lluites reivindicant el seu ús i normalització en els temps més foscos, especialment sota el franquisme, ocasionaren una llarga sèrie de sofriments que sortosament han conduït, a partir de la recuperació de la democràcia, a un ampli acord per institucionalitzar el nostre símbol nacional. L’article 4t de l’Estatut diu: “La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc.”

Cal dir, per no trair la nostra història recent i per reconèixer el mèrit dels qui van tenir-lo, que no tothom va participar en aquesta lluita, i que molts dels que ara s’omplen la boca amb la paraula Catalunya i que en pengen una altra al balcó mai van moure un dit per defensar la democràcia, les llibertats, les reivindicacions nacionals del nostre poble i la bandera catalana, quan alguns dels que ho fèiem ens hi jugàvem alguna cosa més que una simple garrotada.

La unitat i el consens que la nostra bandera ha aconseguit és un actiu tan important que no ens el podem deixar prendre de cap manera. No podem posar cap esquerda, ni generar cap discrepància sobre el nostre símbol nacional. Això ja va passar al País Valencià i a les Illes, i així ha acabat en aquests territoris.

Malauradament, aquí sembla que alguns encara no han après la lliçó i volen anar pel mateix camí, des d’una posició que sembla nominalment contrària, però que pot portar als mateixos resultats. Trencar el consens sobre la nostra bandera i reobrir un debat innecessari sobre la seva forma, només posa una falca sobre la unitat civil del nostre poble. Divideix i venceràs. La mateixa història de sempre.

Catalunya, només té una bandera oficial. Mil·lenària, indiscutida i indiscutible i acceptada per tots els catalans. No necessita cap afegit. Fan mal servei al país i a la causa de la seva llibertat aquells que volen introduir altres símbols que distorsionen la nostra història i la nostra unitat.

Altra cosa són els símbols o estendards que poden representar un col·lectiu determinat, un grup polític, un corrent d’opinió o qualsevol entitat representativa. Tots són legítims i tothom té el dret d’utilitzar-los i exhibir-los en els seus actes i manifestacions públiques, o en l’afirmació individual de les seves creences. Però per als autèntics patriotes aquests símbols aniran sempre acompanyats de la bandera nacional i mai la poden substituir en actes oficials, institucionals i edificis públics.

Per tant, és totalment irresponsable i antipatriòtic arrancar i treure la nostra bandera nacional d’instal·lacions públiques i substituir-la per símbols partidaris que no representen la totalitat de la ciutadania. Aquestes agressions dolen i ofenen, especialment els catalans i catalanes que vam lluitar per defensar-la, i suposo que alegren tots aquells que, des de dins i des de fora, no la volen ni veure.

Per això, els ajuntaments i el govern de Catalunya haurien de protegir millor la nostra bandera i vetllar pel seu ús normal i generalitzat en tots els actes, espais i edificis públics. I tots els partits, entitats, col·lectius o particulars hauríem d’exhibir-la amb orgull, ja que és la que ens identifica com a poble, i després, si volem, podem acompanyar-la d’aquells altres símbols que ens vinculin a una causa o reivindicació concreta, a un determinat grup, associació, club o entitat.

Crec que no hi ha millor manera de demostrar allò que som i allò que volem ser que mantenir la màxima unitat nacional i compartir els valors i els símbols comuns.