Aquest passat 11 de setembre vam omplir les carreteres que creuen la nostra nació amb motiu de la Via Catalana cap a la independència. Als anys 60, poca gent podria concebre un fet com aquest, ja que en aquells temps el nacionalisme era molt més perseguit.

Ara, en canvi, és possible participar en un esdeveniment reivindicatiu d’aquest caire. És lògic i evident que això és, en gran part, conseqüència de les característiques del poder, les quals han evolucionat molt; però el que és més important és que ara la gent creix sense cap pressió.

Per tant, els joves que elegeixen lluitar per una idea ho fan per pròpia voluntat, de la mateixa manera que ho fan els joves partidaris de moviments contraris, i així es manifesta la voluntat dels pobles que es van regenerant. Malgrat això, hi ha gent que continua aplicant els mètodes de la “vella escola”, com la demagògia i acords no gaire clars, cosa que no permet el desenvolupament global de la societat.