Les Garrigues s’han mobilitzat en massa per la Diada. Ja ho vam fer l’any passat i hi hem tornat aquest any. Així mateix, actes previs com la Marxa de Torxes per la Independència, que es feia a les Borges per segon any consecutiu i en què ha col·laborat la nostra entitat, han tingut un èxit també contundent.

I si anem més enrere, recordarem com la campanya de les consultes sobre la independència va quallar moltíssim aquí. O el conjunt de mocions i més mocions de caràcter sobiranista que s’han aprovat als nostres ajuntaments. O els manifestos, com el d’A les Garrigues estem preparats, subscrit pels 24 alcaldes de la comarca administrativa. De tot plegat, no només ens en felicitem, sinó que, en la mesura de les possibilitats, hi mirem de participar i donar el nostre suport.

Ara bé, en paral·lel a tota l’embranzida de caràcter nacional, creiem que cal fer una reflexió en clau local i comarcal. Si som capaços de treure el millor de tots plegats i d’abocar grans energies en aquestes iniciatives, hauríem de ser capaços també d’abocar-ne, almenys una petita part, en la configuració del nostre entorn més immediat. En el fons, els nostres pobles i els nostres termes són la manera amb què, des d’aquí, ens presentem al conjunt del país; són la nostra manera de ser catalans, la nostra peça en el mosaic, la nostra baula de la cadena. Estimem-la i vetllem-hi, per tant, com estimem i vetllem per la nació com a tal.

Som conscients que no és el mateix una mobilització sostinguda en el temps i en entorns de desmotivació general que manifestar-nos puntualment i enmig de l’alegria i l’eufòria. Però seria bo que penséssim, en algun moment, quina comarca oferirem quan siguem independents, què hi trobaran aquells catalans que, un cop alliberats, es disposin a conèixer, ara sí, tots els racons i raconets del país.

Tenim entitats que feina rai a tirar endavant; tenim clubs esportius que agonitzen o desapareixen; tenim un entorn natural a qui sovint girem l’esquena. No ens hauríem de permetre que, d’aquí a un temps, la baula que aportem al país estigui ja rovellada.