Sembla que sí, que finalment hi haurà uns diners per treure de vergonya la pista del Cogul a Granyena i fins al límit del terme municipal amb Torrebesses. Benvinguda sigui la notícia per a aquelles persones que per raons de feina, estudis o altres transiten per la comarca. També cal dir que, per encara no tres quilòmetres que hi falten, l’actuació hauria de completar-se fins al nucli de Torrebesses, per així empalmar correctament amb la C-12, l’eix de l’Ebre, i almenys de moment garantir una accessibilitat digna entre les Garrigues Altes i Baixes per la banda occidental. Posats a arreglar vuit quilòmetres, és lamentable que per tres més no es pugui completar l’enllaç.

Aquest és un serrell, una qüestió que caldria abordar amb la màxima urgència per part de tots els implicats, ajuntaments i els dos consells comarcals, per tal de poder anunciar que, mentre no arribi una actuació de més envergadura que permeti enllestir aquest “eix transversal garriguenc”, s’ha salvat amb una solució transitòria que pot suportar una certa temporada. En aquest sentit, les institucions han d’apuntar molt bé les energies en la qüestió de les carreteres i discriminar entre aquelles actuacions necessàries però que tenen una afectació més local d’aquelles actuacions amb una repercussió comarcal més àmplia o global, com és el cas de la connexió fins a Torrebesses.

També seria el cas de la connexió entre l’Albagés i Cervià, que ara com ara bloqueja la connexió entre dos àmbits de relació històricament allunyats i que representaria una millora notable de la comunicació interna. I en aquest pren encara molt més sentit l’alliberament de l’autopista AP-2, perquè amb un accés a l’Albi, les Garrigues Altes i el sector central es posa a una hora i mitja de Barcelona i a una de Tarragona.

En resum, pel seu impacte positiu tan general, el tram Cogul-Torrebesses i el tram l’Albagés-Cervià han de figurar al pòdium de les prioritats en carreteres.