El passat 11 de setembre més d’1.600.000 persones vam sortir al carrer per posicionar-nos a favor de la independència. Al final del dia, la sensació que plasmaven les xarxes socials i les converses amb amics i coneguts era una sensació semblant a la que es palpava també en les assemblees del 15M: aquest sentir-nos capaços de canviar les coses i d’haver fet alguna cosa important. Una sensació alhora positiva i perillosa. Positiva perquè contradiu l’actitud passiva que massa sovint pren la nostra societat, però perillosa perquè ens pot semblar que “ja hem complert”.

Ara arriba l’hora de la política, diuen, que té altres tempos i molts més interessos. Tot i així, el futur segueix sent cosa nostra: ens cal seguir estant atents, mantenir-nos informats i estudiar les possibles conseqüències de cada opció. Ara més que mai hem d’aprofitar les noves vies de participació per ser crítics i esdevenir una part activa del que ha de ser el procés cap a la Catalunya que tots i totes volem.