En els temps que corren, és difícil vendre llibres. I penses que hauries d’escriure lo que agrada, o escriure millor o, simplement, plegar d’escriure. Però apareix un escriptor que es reinventa i va un pas més enllà, i penses que no tot està fet. Que tot és possible.

A Amposta, a les Jornades de les Lletres Ebrenques, va actuar Lo gitano blanc, un grup de rumba ebrenca de Flix. L’esquer del grup és l’escriptor Andreu Carranza, que figura un gitano que ven melons a la carretera i a qui desapareix, per art de màgia, la “fragoneta”. Buscant la “fragoneta”, l’Andreu revisita textos d’ebrencs il·lustres com Moncada, Bladé, Arbó o Vergés.La veritat, l’Andreu no canta gaire. I tocar, lo que es diu tocar, tampoc. La guitarra, l’ampolla d’anís –buida– i una canya badada. Però no cal. Perquè, d’això, ja se’n cuiden els bons músics que l’acompanyen. L’Andreu pot ser un baliga-balaga, però també és un home savi. I els savis saben que allò que no dominen ho han de cedir als que ho dominen.
Seguirem Lo gitano blanc. Amb “fragoneta” o sense.