El 26 d’octubre vam ser a Reus. Estàvem citats per la Federació d’Ateneus de Catalunya, de la qual formem part des de l’any 2000, per participar en una tertúlia interna amb representants de tres entitats membres més: la Societat l’Amistat, de Cadaqués; la Societat el Casino, de Sant Andreu de la Barca, i el Centre de Lectura de Reus, que feia d’amfitrió. La diferència entre nosaltres i tots ells salta a la vista (i aquesta és també una de les gràcies de la Federació, la seva pluralitat).

Ells, amb una història que arrenca a principis del segle XX o finals del XIX. Nosaltres, el 1993. Ells, amb un patrimoni propi, immoble i artístic, sovint catalogat i generalment amb un teatre adjacent. Nosaltres, amb una oficina i una sala d’actes de titularitat municipal. Ells, amb un espai social fonamental com és un bar per on passen els socis. Nosaltres, no. Ells, amb diverses seccions al seu aixopluc. Nosaltres, com un niu de projectes diversos que han aixecat el vol per si sols. Malgrat tot, compartim una cosa: la filosofia, la voluntat de ser agents socials i culturals actius al nostre entorn.

I aquí és on nosaltres pugem un esglaó més i hi afegim esperit crític i intenció transformadora. I una premissa bàsica: vertebrar no només un poble, sinó una comarca sencera que va ser feta i deixada estar.

La Guerra i la dictadura van ser letals i ens van prendre Societats, Casinos, Foments, Fraternals, Amistats, etc., que en el millor dels casos han quedat com a bars a seques. Pel camí, ens hem deixat perdre patrimoni i història. Que no sigui la “democràcia”, doncs, qui ens faci perdre el sentit comunitari.