La setmana passada hi va haver a Reus col·loqui sobre l’AP-2 amb presència d’un dels principals agents en la qüestió, el gestor de la infraestructura, Abertis, que va fer un anunci important. Atès que el ministeri no mou fitxa (?!), l’empresa està disposada a assumir el cost de completar la connexió Tarragona-Montblanc i fer bonificacions en el tram de Montblanc a Lleida, a canvi, és clar, d’allargar la concessió.

És evident que la pressió social i política dels darrers mesos comença a fer efecte. No cal dir que en la pròrroga de la concessió del 2001, la falta de coneixement per part de gairebé tothom va facilitar un allargament de 20 anys que va passar del tot inadvertit. Sembla que això ara no passarà i, a vuit anys vista, les alarmes estan activades. Així doncs, cal celebrar que l’empresa comenci a fixar uns termes per a la negociació.

Arribats en aquest punt, cal tenir ben identificat el problema del territori per tal que l’oferta, més enllà de satisfer les presses de determinades instàncies, no deixi sense solucionar les principals dificultats: la sinistralitat i la saturació de la N-240. En aquest sentit, l’oferiment de bonificar un 75% als turismes i un 50% als camions mantindria bona part de l’afer obert, ja que la qüestió bàsica és desplaçar les mercaderies a la via d’alta capacitat, a l’autopista. Això, amb una bonificació del 50%, només s’aconseguiria en part. Per contra, desplaçar els turismes a l’autopista és una qüestió secundària, si més no, ja que el trànsit de llarga distància sí que en pot sortir beneficiat, però la mobilitat privada interurbana (Juneda-Vinaixa, Lleida-les Borges, Juneda-Montblanc, etc.) és probable que continuï utilitzant la N-240, per molt que tingui altament bonificat el trajecte.

En resum, cautela amb l’anunci perquè ens podríem trobar amb un allargament de l’explotació, amb el túnel de Lilla acabat però amb el problema de la N-240 matisat, que no solucionat.