Ben cert és que quan viurem normalment a molts se’ls presenta un escenari d’avorriment considerable. Cal fer alguna cosa per evitar que passi com aquell que, l’endemà de jubilat, torna a la feina com ho faria un souvenir entranyable amb l’excusa que passava per allà, i mira. I si necessiteu res, truqueu-me. Per això em sembla imprescindible la iniciativa dels Muntadors de Pollastres Grossos de fer la Festa de Proclamació de la Independència (versió beta).

Cal entrenar-se per a la ressaca monumental de l’endemà de començar a viure normalment, i això vol dir prevenir l’organisme, perquè ja ho diu la dita: “L’ibuprofèn, més val sol que mal acompanyat.” Llavors no és tan important la celebració del 23 de novembre, sinó l’endemà. Així que des d’aquí proposo als Muntadors de Pollastres Grossos que habilitin un número de telèfon d’atenció ciutadana perquè l’endemà em fa l’efecte que més d’un s’alçarà a mig matí amb mal de cap i dirà: “Sas què, xiqueta, avui mon podríem nar a dinar a Fraga.”