Comença un any crucial per a la història. En un sentit o en un altre, no hi ha cap dubte que serà així. I no cal dir que les Garrigues estarà a l’altura de les circumstàncies tal com ho ha estat sempre, i fins aquí res de nou. En allò que modestament es pot demanar des d’aquestes línies és que des de les instàncies institucionals de la comarca, és a dir, ajuntaments i Consell Comarcal, també es tingui el mateix sentit d’excepcionalitat a l’hora de gestionar els embats i les dificultats més que probables a què els pot sotmetre l’estat i tota la seua maquinària, fonamentalment de caire financer.

Per això, més enllà de les lògiques i saludables discrepàncies ideològiques entre sigles a escala local, cal esperar que, exteriorment, la comarca es presenti com una pinya i les persones que circumstancialment ocupen ara càrrecs de responsabilitat, siguin conscients de l’etapa que manegen. Ho mereixen els seus habitants d’avui i els habitants del demà i ho justifica el progrés que pot generar el procés de creació d’un nou estat, il·lusionant i ple de reptes en positiu.

Certament, l’any que hem acomiadat deixa un mal rastre en destrucció d’ocupació, tancament d’establiments comercials i centres de treball i joves formats que deixen la comarca per manca d’oportunitats. Però com s’ha anat dient en aquesta mateixa tribuna això no ha de desanimar ningú, ben al contrari, ha d’esperonar a idear i bastir les bases del dia de demà i a tenir clar quins són els errors que no s’han de cometre, i això vol dir, principalment, creure en els propis potencials, i no pas esperar el gest de les administracions superiors o l’arribada de l’inversor o promotor que durà la solució miraculosa. Serà la mateixa gent del territori, amb els seus esforços, la seua dedicació i el seu coneixement de l’entorn, qui l’ha de dur al futur i la tasca més profitosa serà saber identificar aquestes persones i oferir el suport –traduïble de moltes maneres– a llurs iniciatives.