La Fira de l’Oli d’enguany ha hagut de vèncer les maltempsades del clima i, xifres a part, se n’han ressentit l’afluència i les vendes. Però a l’hora d’analitzar-ho, si realment es vol millorar en el futur, cal no defugir algunes mancances estructurals, moltes de les quals vénen d’enrere. Potser la més palpable és el moderat percentatge d’estands relacionats estrictament amb l’oli.

El gradual creixement d’expositors que no tenen res a veure amb el sector pot parar el cop, però aquest no ha de ser l’objectiu del certamen ni és allò que espera trobar-se el visitant que fa més quilòmetres per acudir-hi. En una hipotètica fira de la patata de Prades, qui hi vagi confiarà trobar-se i aprendre, fonamentalment, tot allò vinculat a la patata, i la resta hi ha de ser del tot addicional.

D’altra banda, si la Fira vol ser útil al sector, cal ser més ambiciós en l’aspecte professional, amb un reimpuls a les jornades, amb temàtiques més diverses i específiques del món de l’oli i amb un especial èmfasi en la comercialització. En aquest sentit, aquesta edició oferia una bona oportunitat per debatre i promoure l’envàs petit al voltant del famós canvi legal que suprimeix les setrilleres en benefici de l’ampolla de petit format, i totes les derivades que això comporta en relació amb la restauració i l’hosteleria.

En definitiva, cal dedicar més energies al vessant divulgatiu de l’oli, que és un dels grans actius que romanen passada la Fira. Tot això és allò que permet captar un públic més curiós i específic davant del visitant més proper i passavolant, que sempre serà benvingut però que no és, per si mateix, el destinatari final. En resum, no es tracta de xifres, de mantenir un llistó de vendes autoimposat pel que s’ha dit l’any anterior, i l’altre, i l’altre. Es tracta de no estancar-se i millorar.