És veritat que als pobles la crisi es viu d’una altra manera, pocs tenim hipoteca i casi tothom té accés a un enciam, unes tomates o unes patates. Però cada vegada ens toca de més a prop gent coneguda que s’ha quedat a l’atur: el veí, l’amic, el pare de l’amic... I a tot això ens diuen que ja n’estem sortint, que ja estem en procés de recessió. Si l’any passat ens havien de rescatar aquest any ja no cal! Mentrestant, a Espanya apugen l’edat de jubilació als 67 anys, a Alemanya la baixen als 63... Aquest vaixell al qual hem pujat tots se’n va a la deriva! Els rics de cada vegada són més rics i els pobres més pobres; la classe mitjana i treballadora (la que hauria d’estar més protegida) va desapareixent. I qui en té la culpa? Segurament molta gent, la més rica! I per què? Perquè ja els va bé, s’ho maneguen tot a la seva manera, precisament per fer-se més rics, poc els importa la classe treballadora. Indignada.