Tot aquest mes d’agost –ignoro si també abans i després- hi havia una persona que lliurava, públicament, serveis sexuals a la comarca. N’ignoro també el sexe- tant podia ser una dona com un home, la seva fesomia no aclaria res-, i desconec també el tipus de prestacions que oferia, el preu que demanava i l’indret on executava el servei.

Se situava exactament al punt quilomètric 60,5 de la N-240, just en començar el Pla la Manxa venint de les Borges Blanques, a l’entrada d’un caminet de grava. Aquestes vacances vaig fer no menys de 40 vegades el trajecte entre les Borges i Vinaixa i la gran majoria de voltes que hi passava per la tarda, allà estava palplantada, entomant aquell sol de finals d’agost que fregava els 40 graus, sempre abillada amb el mateix vestit curt i vermell, i amb la pell de la cara colorada com si s’hagués passat l’estiu segant al tros.

Malgrat la seva inusual presència, aquest no és el primer cop que hi ha prostitució a les Garrigues. Als anys 80, a la capital, s’hi va instal·lar durant uns mesos una barra americana. Després, pels volts del canvi de segle, també hi havia noies que llogaven el seu cos instal·lades a la petita era que hi ha davant la Masia Salat, entre les Borges i Juneda.

De fet, aquells que saben la història de la febre d’or de l’oli de principis del segle XX han explicat que les Borges era una mena de poblat del Far West, on el diner corria de forma abundant, i on pistolers i ballarines campaven per alguns bars. I aquesta és tota l’explicació: mentre hi hagin homes, diners i persones necessitades, el comerç carnal existirà. Suprimiu un dels 3 elements, o afegiu-hi un desenvolupament cultural i educatiu actualment impensable, i això s’acabarà.