Aquest 2014 farà 35 anys del naixement dels primers ajuntaments “democràtics”, però no perquè puguem pensar que estem millor que abans, la radiografia que podem fer dels actuals consistoris ha de ser necessàriament positiva. L’arribada de la “democràcia”, de fet, va marcar, segons l’opinió de molta gent i mirat amb perspectiva, l’inici de la davallada en la participació política i social de la ciutadania, i aquesta paradoxal desmobilització ha anat en augment fins avui. El màxim exponent d’aquesta realitat la tenim ancorada –i sembla voler quedar-s’hi pels segles dels segles– als nostres ajuntaments.
Però durant els darrers anys també han anat sorgint arreu del país diverses candidatures municipalistes alternatives i populars que han contradit aquesta dinàmica general. A nivell nacional les diferents apostes de la Candidatura d’Unitat Popular en són el referent més destacat, però més localment, experiències comarcals com les CAV (Candidatures Alternatives del Vallès) o locals com la UM9 de Sant Pere de Ribes, la CAF del Figaró o la CUPA d’Arbúcies ens han ensenyat que una altra manera de fer política és també possible.
A les persones que conformen aquestes candidatures, allunyades dels grans partits, els uneixen les ganes d’apostar, des de la no-professionalització, en la participació decisiva, activa i vinculant de la ciutadana en la presa de decisions o en una defensa ben entesa del territori allunyada de l’ecologisme hippy. Assemblees, mecanismes participatius, igualtat d’oportunitats, transparència, informació, integració o defensa de lo públic.
Sona bé, oi? Doncs des d’aquestes pàgines, quan queden 14 mesos per a la propera contesa electoral, llanço el repte de prendre aquest relleu i, a imatge i semblança d’aquestes experiències, presentar alternatives a la manera rància de fer política que, posada al servei dels grans partits, tenim ancorada als ajuntaments garriguencs. Bonica seria una iniciativa comarcal que s’hi posés, però, en el seu defecte, qualsevol iniciativa local, benvinguda seria. Ens hi posem?