Llegíem al número passat, en aquesta mateixa pàgina, un article de Josep M. Baiget sobre l’acte de reivindicació del rescat de l’autopista AP-2, en el qual la nostra entitat va participar.
Com hem dit en anteriors ocasions, i tal com va quedar reflectit a les conclusions de Fòrum Garrigues sobre mobilitat, l’aposta pel transport públic ha de ser una prioritat comarcal. És inconcebible que no existeixi un pla de mobilitat o una taula amb diversos agents per aportar propostes i solucions a un problema tan greu, i cada vegada més, a les Garrigues. Fins aquí, completament d’acord amb el senyor Baiget.

Ara bé, això no treu que girem l’esquena a una altra part de la realitat, que és, d’una banda, una N-240 amb massa trànsit i, de l’altra, una amenaça (ara no tan real com fa uns pocs anys) d’imposar-nos una nova infraestructura, l’autovia entre Montblanc i Lleida, que ens feia malbé, de nou, el territori i que, contra tota lògica sostenible, aniria en paral·lel a una autopista infrautilitzada. Són aquests, els de la sinistralitat i la sostenibilitat, els nostres interessos en la reivindicació, i no els d’una “mobilitat motoritzada insostenible” ni “se’ns enfot els garriguencs captius d’una mobilitat deficient”, tot al contrari. I estem segurs que, en això, tenim un ampli espai de consens amb les tesis del senyor Baiget.