Un altre any celebrem el 8 de març, Dia de la Dona Treballadora. L’origen d’aquesta celebració es remunta al 1911. El 25 de març moriren a Nova York 142 obreres cremades en una fàbrica tèxtil. L’any anterior havien mantingut una vaga per tal de reivindicar unes millors condicions laborals.

Passats els anys persisteixen situacions de discriminació cap a la dona: la violència masclista –sobre la qual, després de tanta lluita, campanyes de conscienciació i tot el rebuig d’aquests actes per part de la societat civil, les dades són tan preocupants–, l’explotació sexual i, per si mancava alguna cosa, el famós projecte de llei sobre l’avortament, on es pretén que la dona no tingui dret a decidir sobre la seva maternitat i, per tant, sobre ella mateixa.
Segons dades europees som el país amb menys índex de discriminació envers la dona. Com deuen estar els altres països? Lamentable.

Cal preguntar-nos fins quan, en una societat democràtica, moderna i progressista, seguirà sense valorar-se el treball de la dona dins i fora de casa, on d’aquest últim mai arribem a jubilar-nos per la nostra dedicació en l’àmbit familiar. Seguirem lluitant fins que els nostres drets siguin reconeguts!