Opinió

Sí a la independència

Ara ha fet dos mesos que Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran van comparèixer en una roda de premsa on comunicaven que pretenien fer una candidatura transversal per proclamar, a la propera legislatura (2010-2014), l’Estat català. En aquesta presentació van oferir a totes les formacions polítiques partidàries de la independència, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, les CUP, Entesa pel Progrés Municipal, Reagrupament i Democràcia Catalana, si volien afegir-se a la crida. Poc després tots van refusar l’oferta menys Democràcia Catalana, el partit de Laporta, que s’hi va afegir, i Reagrupament, que de bon principi va abstenir-se i ara es decanta més per no adherir-s’hi.

Després del posicionament de cada partit, alguns militants d’aquests van marxar i es van adherir a Solidaritat Catalana, com també van fer López Tena, Bertran i López Bofill. També s’hi van afegir el Partit Republicà Català, els Verds-Alternativa Verda, Catalunya Nació Independència i Nova Catalunya Independent, i hi van donar suport associacions com el Cercle Català de Negocis.

Quan va estar tot organitzat es va comunicar que les llistes es confeccionarien a partir d’unes eleccions primàries. En aquestes s’hi podien presentar tots els adherits que ho desitgessin i els electors escollien per democràcia directa els candidats que creien més oportuns. De les Garrigues s’hi van presentar sis persones que van sortir elegits a les eleccions primàries del 4 de setembre.

Com la Solidaritat de Francesc Macià, de més de cent anys, que volia aconseguir llibertats per Catalunya, aquesta vol proclamar la independència de la nostra nació. Una proposta engrescadora per a molta gent que sempre ha treballat per aquest objectiu, com també ho hem fet molts joves que la volem ja!