Un dissabte de març, anant a Sarroca, vaig veure mitja dotzena d’avionetes que sobrevolaven l’aeròdrom d’Alfés. Feien cercles al voltant de la pista, baixaven i, quan semblava que havien d’aterrar, s’enlairaven. Jo, que donava l’aeròdrom per mort, enterrat i colonitzat pel timó i l’alosa becuda, me’n vaig alegrar. Però no del tot. Perquè a Alguaire hi ha un aeroport nou, caríssim i avui en dia inútil. Se’ns va vendre que Lleida necessitava aquest aeroport, que portaria esquiadors al Pirineu, turistes a la Plana i lleidatans de negocis i xerinola pel món.

I molts de nosaltres, amb més o menys reserves, ho vam comprar. Mala compra, perquè a Alguaire hi ha aeroport, però no avions. Que en pot haver més, un dissabte qualsevol, en un aeròdrom d’estar per casa al mig de la salvatge garriga. A qui ha beneficiat l’aeroport d’Alguaire? A qui ha perjudicat? S’enllestirà l’autovia que hi passa a tocar i que mor a pocs metres? L’aeroport servirà d’alguna cosa? O l’hauran de desmuntar peça per peça? I la mare de totes les preguntes: calia?