Fa uns dies vaig ser a Madrid i, tot fent un te amb una amiga, em va parlar d’una iniciativa que havia engegat i que consisteix a fer pòsters i difondre’ls a través d’Internet. Una espècie de moviment protesta com el dels anys 60 i 70, però en comptes d’enganxar-los a les parets o a les bústies de correus, doncs els enganxen a Internet, que és on hi ha tothom. Un pòster cada dia. Doncs bé, el d’aquell dia que preníem el te deia: “Escribir es habitar.” I jo que penso: mira, com jo, que habito les Garrigues perquè hi escric.

Dic això perquè ha arribat un punt que identifico la manera de ser de la gent en funció de l’atmosfera del barri o del poble que habiten. Els barris amb personalitat, posem per cas Gràcia o recentment Poble Nou a Barcelona, Camdem a Londres, Saint Germain a París, Soho a NY, són definitivament atractius. I alerta, perquè encara que digui que identifico la manera de ser de la gent en funció del barri, ho dic perquè sé que, prèviament, ha estat la gent que habita aquests indrets la que ha dotat de personalitat l’hàbitat. I no al contrari, com s’entesten alguns ajuntaments, els quals es pensen que subjugaran la manera de ser de la gent a partir de construir ostentosament.